El jardí abandonat

Santiago Rusiñol definí El jardí abandonat com a «quadro poemàtic», a diferència de L’alegria que passa i Cigales i formigues, que són quadres lírics. D’un sol acte, la peça consta d’un preludi i deu escenes, i s’obre i es tanca amb la intervenció d’un Cor de Fades, que reciten quartets hexasil·làbics.
L’autor posava èmfasi en l’aspecte «descuidat» a l’hora de descriure l’escenari, un jardí «amb pàtina de vellesa» on regna la mateixa solitud i l’harmonia d’algunes de les seves pintures. Els personatges femenins —Aurora, la dona-lliri, d’estètica prerafaelita; la Marquesa, la seva àvia, un ésser visionari de ressons maeterlinckians, Gertrudis, una vella cambrera— s’hi reclouen, íntimament lligades a l’essència decadent d’aquest claustre-cementiri, que simbolitza la poesia. Els personatges masculins —Lluís, que personifica el vitalisme ambiciós, i Ernest, cosí d’Aurora, l’artista somiador i alter ego de Rusiñol— intenten arrencar Aurora del jardí-mort per dur-la al món-vida.